La Cresta del Ferran (Pic del Ferran, 983m)

Oix - Alta Garrotxa

Part final del mur d'entrada a la cresta

La Yolanda progressant pel túnel

La Yolanda sortint del túnel per anar a buscar el fil

Primers passos sobre la cresta

Bon ambient per començar

Flanqueig

Progressant pel fil

Seguim progressant pel fil

Cordades al ràpel des de l'altre costat, un cop superat el tram de IV

El Jordi posant per la foto

Trams més fàcils per anar acabant

La Yolanda progressant

Darrers trams caminant abans del cim

Pic del Ferran

Perfil de la cresta des de l'itinerari de baixada

Primers metres del fil de la cresta el 2002

Pic del Ferran amb l'Eli el 2002

Zona:	La Garrotxa
Autor:	jaloy
Tipus:	Crestes i corredors
Punt de partida:	Oix
Mapes i guies:	Alta Garrotxa, Editorial Alpina 1:25000
Horari:	7h 30min tot el recorregut, amb les parades justes.
Desnivell:	650m
Dificultat:	Un curt tram de IV. La resta II i III majoritàriament.
Material:	Per una cordada de 3, portàvem 2 cordes de 30m de 8mm, un joc de tascons i friends, sobretot mitjans i grans, així com bagues llargues per a blocs, que resulta la forma més ràpida per assegurar en cas que s’hagi de fer, donada la morfologia de la roca. Si aneu 2 persones podeu anar amb una corda simple de 50-60m. Casc, arnés i rapelador.

Veure la ressenya a la web de sempreamunt


Veure el recorregut (Requereix Google Earth o un altre visor Kml)
Baixar les coordenades en format GPX

Itinerari llarg, divertit i de dificultat baixa sobre roca excel·lent que ens farà gaudir d’una llarga però agraïda jornada en un entorn encantador.

Aproximació:

Un cop arribats al poble d’Oix, el creuem continuant per la carretera i en poca estona trobem un trencall a mà dreta senyalitzat que porta a Can Pei. Entrem a la pista en bon estat i tot recte. Trobarem algun tram més delicat però en conjunt és força transitable amb cotxes normals. Creuarem un primer pont i desprès d’un parell de kilòmetres arribem a l'anomenat Pont Trencat sobre la riera d’Oix, final de l’aproximació amb vehicle. Podem deixar el cotxe tant abans com passat el pont.

Ens prepararem i en marxa que la jornada és llarga. Seguim per la pista principal en direcció nord fins a un clar on trobarem una cruïlla a mà dreta que, gràcies a un pont, ens permetrà creuar el torrent. Continuem per camí fitat i en breu trobem una desviació a mà dreta que ens indica Cresta del Ferran (20min). El camí s’endinsa ara per la vegetació en direcció sud per la base de la cresta fins trobar una gran fita acompanyada d’una fletxa pintada de color vermell que ens marca el moment per abandonar el camí principal, l'anomenat camí dels Liberals, i començar a pujar (30min). Comencem a grimpar sense majors dificultat seguint els punts vermells. Al tram final de l’aproximació trobarem un flanqueig equipat amb parabolts. Passat aquest punt ens trobem davant del mur d’entrada a la cresta, moment per treure les cordes i la resta del material (1h).

Recorregut:

Enfilem el mur d’entrada d’uns 35m d’alçada, amb bona presa i fàcil de protegir. Amb cordes de 30m haurem de muntar reunió en algun arbre pocs metres abans d’arribar a dalt a la base del túnel a la nostra dreta. Creuem el túnel fins a un celobert, continuant just davant nostre per una vira en diagonal que ens portarà a la base del fil de la cresta. Un cop assolit el fil de la cresta, l'itinerari no té pèrdua. Avancem per terreny amb trams més o menys aeris i roca excel·lent (II-III), que ofereix bones possibilitats per assegurar en cas de necessitat. Arribarem a un collet on podem trobar un bloc amb un tros de corda. No és el ràpel. Davant nostre tenim un mur que, malgrat el seu aspecte, superarem sense majors dificultats per la seva esquerra, continuant pel fil de la cresta fins a trobar la instal·lació de ràpel (3h des del mur d’entrada). Actualment el ràpel es troba equipat amb 2 parabolts amb cadena i anella. El 2002, el primer cop que vaig fer la cresta, el ràpel es feia des d'un bloc de la cresta directament. Muntem la corda i cap avall (25m aprox.). Ens trobem al fons d’una bretxa i davant nostre tenim el ressalt més complicat de tot l'itinerari. Ens encordem i comencem a escalar recte amunt fins a un arbre que encerclem amb una baga i trenquem cap a la dreta per salvar els ressalts que queden per sobre del nostre cap. Trobarem un parell d’assegurances fixes i quedarem en una estreta feixa que ens conduirà a un altre arbre on ens podem assegurar i recte amunt seguint la fissura fins assolir de nou el fil de la cresta on muntarem reunió en un bloc per assegurar els companys. Un cop tots junts de nou, creuem els darrers ressalts, ja que cada cop la cresta es va eixamplant, el que permet avançar més ràpidament tot caminant, però sense badar gens ni mica. Finalment assolirem el Pic del Ferran (893m, 5h des del mur d’entrada). Temps per a la foto de record i uns ganyips ben guanyats.

Descens:

Per al descens tenim dues opcions. Ambdues ben senyalitzades. El 2002, vam baixar pel vessant Nord, sortint del cim seguint les marques vermelles i trencant més tard a mà esquerra, arribant al nucli de Talaixà i d’aquí vall avall cap a l’oest fins al torrent que hem creuat al matí pel pont durant l’aproximació. Ara al 2008, vam baixar pel vessant sud de la cresta. Com a la primera opció, sortirem del cim seguint les marques vermelles i les fites, per acabar seguint només les fites tirant cap a la dreta i, en sentit descendent, arribarem a un prat obert (30min). D’aquí seguirem direcció oest per camí clar i fitat, sempre en sentit descendent. Passarem per les ruïnes de l'Ermita de la Mare de Déu d'Escales i d’aquí seguirem fins a la pista principal on hem deixat els cotxes (1h 30min).

Observacions:

• La cresta la vaig fer el juliol del 2002 amb l'Eli i l'he repetit el 5 d’octubre de 2008 amb la Yolanda i l’Ignasi. Cal anar ben proveïts d’aigua ja que la jornada és força llarga. El juliol de 2002 anàvem amb una ressenya que donava un horari de 3h30min de cresta i vam pringar, convertint el que havia de ser quasi una matinal amb una jornada maratoniana a ple Sol (i amb només un litre d'aigua per anar lleugers!).
• L’horari inclòs a la ressenya és el del 2008. Considerant que erem tres, que vam assegurar els trams justos i algun addicional, i que no vam fer gaires parades per descansar, és un horari força bo. Per la qual cosa, si un s’entreté a protegir la progressió perquè va amb gent amb poca experiència, molta atenció amb l’horari.

Veure la ressenya a la web de sempreamunt