Via Aresta Idíl·lica (V/A1e+, 165m)

Agulla dels Tres Ponts, Moles de Sant Honorat

Agulla dels Tres Ponts

Contemplant el meravellós paisatge durant l'aproximació

Primera vista de l'agulla des del Coll de Mu

Ja arribem...

El Xavi barallant-se amb el pas d'entrada

L'Agulla i la Roca del Corb al fons

L'Anna barallant-se amb l'arbre

El Xavi obrint la fissura del quart llarg

El Xavi al començament del petit desplom

Sense paraules, el paisatge corprenedor a mida que guanyem alçada

L'ambient, està assegurat

Per fi descobrim el perquè de l'Agulla dels Tres Ponts. Ràpel volat impressionant

Aquitectura natural

Descens per la canal

Descens per la canal

Un follet del bosc!!!

Descens per la canal

Descens per la canal

Zona:	Alt Urgell
Autor:	jaloy
Tipus:	Escalada
Punt de partida:	Hostal del Boix, Peramola
Primera ascensió:	L. Garcia, D. Hita, E.G. Palma i A.G. Picazo, març de 2001
Horari:	5h la via en cordada de tres, en la que tots vam obrir
Desnivell:	165m
Dificultat:	V/A1e+ (V obligat)
Equipament:	Via equipada amb parabolts, espits, un parell de pitons i un burí.
Material:	10 cintes express, bagues, estreps, daisy chain i fifi (opcional, però recomanable) , reunions, casc totalment indispensable i cordes de 60m. Portàvem també friends mitjans-petits. Vam utilitzar un en el sisè llarg. Bagues, cordinos i algun maillon pel descens, per si de cas, no estan de més.

Veure la ressenya a la web de sempreamunt


Veure el recorregut (Requereix Google Earth o un altre visor Kml)
Baixar les coordenades en format GPX

Un entorn “idíl·lic” i feréstec  amb un descens al·lucinant, fan mereixedora la visita a aquest racó de país on l’arquitectura de la naturalesa ens sorprendrà enormement. Per contra, la qualitat de la roca no és el més destacable, molta atenció.

Aproximació:

Des d'Oliana, continuem per la carretera direcció a Andorra. Abans de la paret de la presa, trobarem un trencall a mà dreta que indica direcció Peramola. El prenem i canviem de sentit tot agafant un nou trencall a la dreta que, per carretera secundària, ens portarà a Peramola. Abans d’arribar al poble trobarem a mà dreta un trencall indicant l’Hostal del Boix, l’agafem i poc abans d’arribar al mateix hostal, a mà dreta, podem ja aparcar en un replà amb un parell de bancs.

Un cop preparats comencem a caminar. Entrem a les instal·lacions de l'hostal i el voregem per la dreta seguint la carretera. Un cop al darrera, agafem la pista que comença a l’alçada d’una bassa d’aigua i tot seguit trobem uns senyals indicadors (10min des del cotxe). Nosaltres prenem direcció nord-oest cap a Font Viva. El camí, ara al principi, va seguint una canonada d’aigua i anirem trobant fites. En uns 20 minuts des del cotxe trobarem uns altres pals indicadors. Ara trenquem a la dreta, direcció nord-est, cap a Sant Honorat. Anem guanyant alçada per bon camí i ben fitat i en uns 50 minuts acumulats des de l'inici, arribem a un altre punt amb pals indicadors. Ara cap a l’esquerra direcció sud-oest cap a la Roca del Corb. El paisatge s’obre i comencem a divisar les formes capritxoses de la roca. Continuem ara ja planejant, tot resseguint els perfils de les parets fins al Coll de Mu (1h 20 min des del cotxe), des d’on tenim la primera visió de l’Aresta Idíl·lica davant nostre. Davallem cap a la dreta en direcció nord i en uns 10 minuts més estarem a peu d’agulla (temps total aprox. 1h 30min, 400m de desnivell acumulat).  

Descripció:

Grimparem un curt sòcol de II grau fins a una reunió de burins on comencem pròpiament a escalar. Nosaltres no la vam utilitzar i ens vam situar un pèl més avall a efectes de comoditat.

• L1: Entrem directament en matèria. Treiem els estreps i ens pengem d’un burí amb la xapa ja retorçada i que no està treballant de la forma més recomanable. Un pas de fe força llarg sobre l’estrep, peu dret obert en un bolo blanquinós i una estirada contundent, amb una bona presa de mà, ens portarà al primer parabolt. Nosaltres continuem un parell d’assegurances més en artificial i sortim ja per terreny més fàcil cap a l’esquerra cap a la primera reunió (V/Ae, 15m).
• L2: Cap amunt, sense gaires complicacions, només parar molta atenció amb la roca. La reunió va costar de trobar (IV+, 30m).
• L3: Amb la mateixa tònica que el llarg anterior i la mateixa recomanació: atenció amb la roca. Assolim l’espatlla de l’agulla i muntem reunió en algun arbre (IV, 25m).
• L4: Llarg de tràmit. Caminem direcció al peu de l’agulla. Superem un altre sòcol de II grau i trobarem una reunió de parabolts a la base de la marcada fissura de l’agulla.
• L5: Sortim per la dreta per agafar la placa i entrar directament a la fissura vertical i amb bona presa que anirem superant gràcies al diedre que forma. Trobarem un parell de pitons i arribem als parabolts. La cosa comença a tirar cap enrere i treiem els estreps. Uns quants passos d’artificial i sortim en lliure cap a l’esquerra, sobre bona presa, buscant el terreny més evident per tornar finalment cap a la dreta a cercar la reunió. Aquest darrer tram en lliure resulta força exposat. Nosaltres no vam trobar cap assegurança i és on vam utilitzar un friend per assegurar la progressió (V/A1e+, 25m).
• L6: De la reunió, directes cap amunt un parell de passos comptats sobre estreps i sortim en lliure per un mur vertical amb bona presa. A continuació el terreny s’ajeu força i fins la reunió (V/A1e, 25m).
• L7: Ens hem quedat a tocar del cim de l’Agulla. Sortim de la reunió recte amunt. Moltíssima atenció a la roca en aquest llarg. Roca descomposta i crostes. Llarg sense assegurances. Assolim el cim i muntem reunió en una savina (IV+, 10m).

Descens:

Com ja hem comentat, el descens és al·lucinant i llarg, tot cal dir-ho. Del cim buscarem una savina cap al nord amb bagues, cordinos i un maillon. Muntem un ràpel amb corda simple i ens despengem (15m).

Ara estem davant d’una flamant reunió de parabolts amb anella. És hora d’empalmar les dos cordes de 60 metres i preparar-se per les emocions. Aquest ràpel d’uns 50 metres, més de la meitat són completament volats i ens descobreix el perquè de l’Agulla dels Tres Ponts.

 

Rapel·lem sobre el buit enmig d’una obra arquitectònica natural fabulosa. Després de sensacions contradictòries d’emoció i bellesa alhora i respecte, toquem terra i acabem de gaudir de l’espectacle, durant uns minuts.

 

Continuem canal avall. Anirem trobant instal·lacions de ràpel improvisades sobre arbres que ens ajudaran a superar les diferents canals força estretes en alguns casos fins a arribar al peu de l’agulla de nou. Si no vaig perdre el compte, vam muntar tres ràpels més, tots ells amb corda simple. Amb tot plegat portem 1h 45min des de dalt de l’Agulla. Ara només queda desfer el camí de pujada fins els cotxes. Compteu 1h més aproximadament, amb el que conclou aquesta llarga jornada d’escalada.

Observacions: 

• Escalada realitzada el 5 d’abril de 2009 amb l’Anna i el Xavi.
• Molta atenció a on ens agafem i on fiquem els peus!!!

Veure la ressenya a la web de sempreamunt