Via Aresta Ribas (6a, 320m)

Pollegó Oest o de la Vinya Nova

Imponent Aresta Ribas

Zona:	Montserrat
Autor:	jaloy
Tipus:	Escalada
Punt de partida:	La Vinya Nova
Primera ascensió:	Joan Ribas en solitari, 3-11-1979
Horari:	5h
Desnivell:	320m
Dificultat:	6a (V obligat)
Equipament:	Reequipada amb parabolts (2003), encara que resten claus i espits de l'equipament original.
Material:	12 cintes express variades (curtes i llargues), bagues llargues, un joc de tascons, reunions i cordes de 60m.

Veure la ressenya a la web de sempreamunt


Veure el recorregut (Requereix Google Earth o un altre visor Kml)
Baixar les coordenades en format GPX

Impressionant escalada sobre un lògic itinerari que amb la seva dificultat moderada i llargada ens farà gaudir d'una jornada d'escalada inoblidable.

Aproximació:

Des de la urbanització el Bruc Residencial, prenem l’avinguda principal cap amunt fins al final i girem a la dreta fins trobar l’entrada a una pista a mà esquerra que indica La Vinya Nova. Tot seguint les indicacions que anirem trobant per la pista ens portaran al restaurant de la Vinya Nova on deixarem el cotxe. A sota del restaurant hi ha habilitada una esplanada com a aparcament que ens deixa més a prop del punt de partida. Prendrem el camí del Torrent del Pont, que primer va pel llit del torrent (molt ample) i després segueix pel vessant dret tot agafant alçada i passant pel peu de les vies. Un cop arribats a l'alçada de la inconfussible Aresta Ribes, trenquem a l'esquerra per canals i corriols fins guanyar la base de la paret (25 min). Trobareu un primer mur vertical equipat. Es tracta d'una variant d'entrada de V+ segons les ressenyes publicades. Nosaltres vam anar a buscar l'entrada original, cap a l'esquerra per un pendent terrós, quedant-nos a mà dreta la canal d'entrada de la via original.

Descripció:

Escalada realitzada el 20-3-2004 amb el Ricard, qui em va descobrir l'existència de l'Aresta Ribas.  Tot va començar un dia d'escalada a Montserrat, després d'abandonar l'intent a una altra via, que no  puc recordar, degut a un imprevist amb el calçat del Ricard, que aquell dia no ens volia acompanyar, ja que va caure de la primera reunió avall. Vam voler aprofitar el dia i el Ricard va proposar anar cap a la Vinya Nova i en concret cap a l'Aresta Ribas, aproximació ràpida i a escalar vam pensar. Impressionant la primera visió de l'aresta, amb moltes ganes vam intentar entrar per la variant directa (V+) però cap dels dos no tenia el dia. Un cop derrotats, vam anar cap a l'entrada original. Definitivament no era el dia d'escalar, massa distraccions i contratemps. No vam passar del primer parabolt. Ja no eren hores per entrar a una via de tal magnitud, una via que requeria del seu temps per gaudir-la amb plenitud. Realment hi ha dies que és milor no moure's de casa.

Les setmanes van anar passant i pensava en l'Aresta Ribas, algun dia hi tornaria. Puc recordar encara la cara del Ricard aquell dilluns al plafó (on ens trobàvem entre setmana per fer uns riures i escalar una miqueta amb la colla), quan sense donar-li opció li vaig dir "aquest cap de setmana tornem a l'Aresta Ribas". I dit i fet, cap allà vam tornar, més lleugers que el primer cop, una sóla motxilla pel segon, un joc de tascons que al final no vam utilitzar en cap moment i moltíssima il·lusió, la clau de l'èxit. Aquest cop directament cap a l'entrada original, sense distraccions. De nou els primers metres van costar, no hi havia manera. Va començar el Ricard i encara teníem al cap que l'altre cop m'havia baixat de la primera assegurança perquè no ho veia clar. Va baixar-se després d'un parell d'intents per no perdre més temps i em va tornar a tocar a mi, però aquest cop sí, vam passar i amunt, arribava a la primera reunió. L'alegria ens va envair i així vam anar escalant un llarg darrere de l'altre, metre a metre, sense pèrdua per l'evident recorregut de l'Aresta, finalment arribàvem a dalt. Sense paraules, hàviem finalment encadenat tota la via en lliure i a vista menys els primers metres i utilitzant exclusivament les assegurances que vam trobar. En els trams més fàcils del recorregut, aquest resulta una mica exposat, i amb alguns trams de roca discreta.

Al final van ser tretze llargs de corda per no oblidar.

La distribució de la dificultat per llargs és la següent:

1	V
2	V
3	V
4	IV
5	V
6	V+
7	III
8	6a
9	IV
10	IV+
11	III
12	IV+ V-
13	V

Font: "Montserrat Cara Sur" Luís Alfonso - Xavier Buxó

Descens:

Després d'un breu i merescut descans per assaborir l'escalada duta a terme, seguirem l'aresta fins a les Agulles dels Pollegons ben visibles tota l'estona. Per caminets més o menys fresats, creuem aquestes per mà dreta arribant al Coll dels Pollegons on enllaçarem amb el camí principal. Agafarem cap a l'esquerra el camí de la Cova primer i després pel Torrent del Pont acabarem de nou al punt de partida (1h 30min).

 

Veure la ressenya a la web de sempreamunt