Via Esperó dels Elfs (V+, 175m)

Paret d'Escales

Paret d'Escales

El Jordi començant el quart llarg

El pati sota els nostres peus des de la quarta reunió

A la feixa de camí de baixada

L'Eli i el Jordi a la feixa

Zona:	Pirineus - Alta Ribagorça
Autor:	jaloy
Tipus:	Escalada
Punt de partida:	Sopeira
Primera ascensió:	Eloi Ferrer i Manel Solís l’octubre de 1982
Horari:	2h
Desnivell:	175m
Dificultat:	V+ no obligat just al principi. La resta no supera el V
Equipament:	Via completament equipada excepte la fissura del tercer llarg.
Material:	12 cintes express i alguns friends mitjans-grans per a la fissura del tercer llarg. Reunions, cordes de 60m i un frontal pel descens.

Veure la ressenya a la web de sempreamunt


Veure el recorregut (Requereix Google Earth o un altre visor Kml)
Baixar les coordenades en format GPX

 

Clàssica del sector. Via meravellosa amb una roca excel·lent i un ambient incomparable amb la presa d’Escales a tocar.

 

Aproximació:

 

 

 

La N-230 direcció a la Vall d’Aran, arribarem a la zona dels túnels de Sopeira, són uns dotze o tretze túnels curts pràcticament seguits i numerats. Creuarem la desviació que ens conduiria al mateix poble de Sopeira i poc després trobarem una altra desviació que ens portarà cap a la presa d’Escales on deixarem el cotxe al final de la carretera, a l’aparcament de la central. Si entreu al poble de Sopeira a prendre alguna cosa no cal que sortir de nou a la Nacional per arribar a la presa.

Un cop tot preparat amb la motxilla a l’esquena, l’aproximació és totalment evident. Hem d’arribar literalment al peu de la presa. Saltarem el petit mur de la central, a l’altra banda trobarem unes escales metàl·liques que ens deixaran al llit de la Noguera Ribagorçana. Tot flanquejant, en un moment arribarem a les escales en ziga-zaga que, com una cicatriu, superen tota la paret d’Escales. Després del segon revolt trobarem l'inici de la via. Hi ha un parabolt molt proper i trobarem alguna assegurança per a que l’assegurador s’asseguri, ja que estarem enmig de l'anomenat camí, força estret (10-15min).

Descripció:

• L1:  L’entrada de la via és el més dur de tot el recorregut. El pas està perfectament assegurat i no és olbigat (V+/A0). Un cop superats els primers metres del mur inicial, toca gaudir, roca excel·lent amb molt bona presa, sembla gairebé una escala de roca natural. Les assegurances allunyen una mica però la dificultat i el terreny ho permeten (V+/A0).
• L2: El segon llarg segueix la tendència del primer en quant a estil de roca i dificultat. Anirem tirant cap a la dreta fins a la propera reunió en un còmode replà (IV+).
• L3: Sortim de la reunió cap a l’esquerra, trobarem alguna assegurança i arribarem al peu d’un diedre - fissura totalment net on trobarem un espit. Aquí utilitzarem els friends que portem. És un tram que s’equipa molt bé donada la dificultat i la qualitat de la roca i les preses. Un cop superats  uns metres a l’esquerra trobarem la tercera reunió (IV+).
• L4: De la reunió recte amunt, tot seguint les assegurances fins a la següent reunió (V).
• L5: Estem just sota un ressalt vertical que serà ja l'última dificultat a superar. Un cop superat, ja per terreny fàcil i amb tendència cap l’esquerra i finalment els últims metres cap a la dreta, anirem a buscar la sortida a la feixa de la paret on trobarem la darrera reunió (V).

Descens:

Per la feixa caminant direcció a la presa trobarem un tram equipat com una ferrada, que ens conduirà a la boca d’un túnel, rampa avall amb l’ajuda d’estaques al terra i amb compte de no relliscar entrarem al túnel de servei de la presa, prendrem direcció cap a la dreta i acabarem sortint a l’altra banda ja de la paret de la presa, amb fantàstiques vistes del pantà d’Escales. Per camí equipat anirem descendint poc a poc fins a trobar un camí principal cimentat que porta directament a la presa (20min). Aquest té un ramal que porta a dins l’aigua. Si aneu a l’estiu us podeu refrescar. Ara tenim el problema que el cotxe el tenim a baix. Si anem amb més companys i cotxes tenim l’opció de deixar un a la presa per la tornada. Si no, toca caminar i desfer per la carretera el  camí per tornar als cotxes, opció més llarga però no excessivament (30min des de la presa). Jo he fet les dues opcions, el que no he fet mai i és una altra opció, és baixar pel camí en ziga-zaga de la paret, ja que sembla ser que no està en gaire bon estat.

Observacions:

Escalada realitzada el dia 9-4-2006 amb l’Eli. La via va ser reequipada el 1993 per Rosanna Gómez i Luís Alfonso.

Bibliografia útil: “Roca caliente en los Pirineos, vol.1” de Luís Alfonso i Xavier Buxó.

Veure la ressenya a la web de sempreamunt