Serra de Sant Joan, Via Josep M.Montfort
Fletxa a peu de via
Un cop d'ull enlaire
L'Anna al segon llarg
L'Anna obrint el tercer llarg
L'Anna arribant a la quarta reunió
Començant el flanqueig del cinquè llarg
| Zona: | Alt Urgell |
| Autor: | jaloy |
| Tipus: | Escalada |
| Punt de partida: | Montanisell |
| Primera ascensió: | F.Garcia,R.Majó i J.Frontera, l’octubre de 1997. |
| Horari: | Totalment variable donada la naturalesa de la via. Nosaltres vam estar unes 8h. |
| Desnivell: | 285m |
| Dificultat: | V+/A1e (V+ obligat). |
| Equipament: | Via pràcticament desequipada. Trobarem alguns pitons i espits durant el recorregut. Reunions d’espits i en arbres. |
| Material: | 13 cintes express variades (curtes i llargues), bagues, un joc complert de tascons i friends, martell i pitons variats, estreps, daisy chain, reunions, casc i cordes de 60m. |
Veure el recorregut (Requereix Google Earth o un altre visor Kml)
Baixar les coordenades en format GPX
Eminentment clàssica, laboriosa i força exposada al nostre parer. Tot un repte en un entorn envejable.
Aproximació:
Des d’Organyà, prendrem la carretera cap a Montanisell (11km). Un cop arribats a Montanisell creuem el petit nucli i tot seguit surt a mà dreta una pista en molt bon estat, que seguirem durant uns 3km fins a un pla en un revolt cap a la dreta i en canvi de rasant on deixarem el cotxe. Tenim el nostre objectiu just al davant.
Un cop preparats prenem el llom que tenim davant nostre, tot seguint corriols lleugerament fressats i en direcció nord, anem guanyant alçada tot buscant el millor itinerari entre la vegetació, tarteres i caos de blocs, fins a la base de la paret. Trobarem una línia de parabolts, es tracta de la via Dismi. La Montfort comença a la dreta d’aquesta. Ens enfilarem per unes grades fins a trobar una fletxa lleugerament picada a la pedra i una fita, inici de la via(1h).
Descripció:
- L1: Comencem recte amunt per terreny fàcil però amb roca de no gaire qualitat. Un cop hem guanyat uns metres comencem a flanquejar cap a l’esquerra, trobarem un pitó. Tot buscant roca i evitant les zones amb vegetació acabem de flanquejar i recte amunt. Superem un ressalt on trobarem un altre pitó i continuem escalant amb lleugera tendència cap a l’esquerra. Creuarem la línia de parabolts de la via Dismi. Fins i tot podem aprofitar alguna de les seves assegurances, creuarem una reunió de parabolts cap a l’esquerra i trobarem la primera reunió de la Montfort. Originalment 2 espits, actualment manca la xapa del de la dreta. Tot i així podem reforçar la reunió amb una sabina (IV+, 45m).
- L2: Sortim de la reunió cap a l’esquerra en diagonal, sense cap més referència que la de buscar el camí més fàcil i evident. Trobarem una canal fàcil on hi ha un pitó (el vam xapar amb l’ajuda del cable del tascó més petit), continuarem fins a una zona de roca més compacta i flanquejarem cap a la dreta per anar a buscar una petita canal vertical que ens deixarà a la segona reunió equipada amb 2 espits i pràcticament alineada amb la primera (IV+, 40m).
- L3: De la reunió recte amunt trobem un primer espit. Xapem i estreps fora, un pas llarg sobre els estreps i trobem un pitó. Per sortir d’aquí nosaltres vam clavar un pitó addicional (aquest va quedar a la via) que ens apropa a un segon espit i dona entrada a una canal-diedre força vertical protegida amb un parell de pitons, per sortir finalment a la reunió amb dos espits (A1e, 25m).
- L4: Cap amunt, com abans buscant sempre les majors debilitats de la roca. Pitonem pel camí i avancem per anar a buscar una canal a la dreta d’un arbret. Entrem a la canal, aquesta comença a guanyar verticalitat però amb bona presa. L’ataquem per la dreta per canviar totalment cap a l’esquerra per anar a buscar la reunió, equipada amb 2 espits. El llarg està net (V-, 25m).
- L5: Flanquegem cap a l’esquerra, superarem un petit ressalt que protegim amb un pitó (IV) i que dóna accés a terreny de flanqueig més fàcil fins a la propera reunió també amb 2 espits. El llarg està net. Fins aquí la via era fàcilment rapel·lable. Ara ja hem abandonat la línia de reunions (IV, 35m).
- L6: Sens dubte el llarg més maco de tota la via. Sortim de la reunió, enfilant-nos al diedre que tenim davant nostre, guanyem uns metres i trobem un pitó. Comença ara una travessia en diagonal tot resseguint una fissura profunda invertida. Molt bona pressa però assegurances llunyanes. Guanyem metres i arribem a un espit. Respirem una mica, ja que hi ha una bona excursió des del primer pitó. Continuem amb la tècnica bavaresa fins al final de la fissura el que ens obliga a sortir cap a la dreta, trobarem un altre espit. Estem a la base d’una placa (IV+) protegida amb un parell de pitons que ens deixarà en una feixa on muntarem reunió sobre un arbre. En aquest llarg seran útils els friends més grans que es tinguin (V+, 35m).
- L7: Sortim cap a la dreta caminant, ens enfilem a uns blocs que ens deixen en una feixa boscosa que creuem caminant cap a la dreta fins a la base d’un mur vertical fissurat, muntant reunió en un bon arbre. El llarg está net (III, 15m).
- L8: Ens enfilem al mur aprofitant les múltiples i bones preses. Trobarem un pitó i roca de no gaire qualitat. El pìtó protegeix una travessia cap a l’esquerra més fineta i sortirem recte amunt fins a un pi gros on muntarem reunió. Sortida molt terrosa (V-, 25m).
- L9: Caminem cap a la dreta fins a una canal més marcada per la que ens enfilem fins a la base d’un ressalt vertical amb bona presa i protegit amb un espit. Aquest tram va resultar enganyós i desmoralitzant. Ho va intentar l’Anna i després jo. Finalment després d’una bona estona i un cop de decisió, aconseguim enfilar-nos al mur en A1, tot aguantant la respiració. Flanquegem cap a la dreta i amunt per anar a buscar la sortida. Les possibilitats de protecció son escasses o nul·les a partir de l’espit, queden pocs metres per acabar, però es tornen en uns metres molt intensos després dels esforços. Una petita sabina al tram final fa d’assegurança psicològica i ens permet d’acabar sortint per dalt després d’una llarga jornada. Ens trobem enmig d’un fabulós bosc alpí al vessant nord. Muntem reunió en un arbre (V+/A1, 25m).
Descens:
El descens el realitzarem caminant.
Crestejant cap a l’est (la nostra dreta, si ens situem de cara a
la paret), avancem fàcilment entre el bosc, seguint corriols
que ens portaran a una primera canal amb una gran fita (10min).
Nosaltres continuem fins a trobar la segona canal marcada (uns 5min
més). Prenem aquesta cap avall tot superant ressalts, trams de
tartera.... Un cop fora de la canal el camí es bastant
intuïtiu. Força trams de tartera ens permetran
avançar ràpidament cap el cotxe, buscant sempre la
millor opció per evitar els trams més boscosos. En uns
45min des de l’inici de la segona canal tornarem a estar a lloc,
després d’una llarga jornada d’escalada, que ja
tindrem temps d’assaborir.
Observacions:
- Escalada realitzada el dia 2/5/2009 amb l’Anna.
- Les assegurances descrites, són les úniques que vam trobar en tot el recorregut.
- Tots els pitons que vam col·locar van poder ser netejats excepte el del tercer llarg.
- Bibliografia recomanada: “El plaer de l’Escalada” de Ramón Majó i Lluch Ed.”La Muntanya de Butxaca”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada