La Peste
Les Roques del Masmut
Pitó a l'inici de la via
L'Anna al començament del tercer llarg
L'Anna entrant al diedre del tercer llarg
Arribant a la quarta reunió
Panoràmica des de dalt
| Zona: | Teruel - Matarranya |
| Autor: | jaloy |
| Tipus: | Escalada |
| Punt de partida: | Peñarroya de Tastavins |
| Horari: | 3h |
| Desnivell: | 190m |
| Dificultat: | V+ |
| Equipament: | La via resta equipada de forma variada. Trobarem pitons, espits, ponts de roca, sabines... |
| Material: | 10 cintes express variades (curtes i llargues), bagues per sabines, cordinos i navalla útils per substituir ponts de roca, en funció de l'estat en que els trobem. Un joc de tascons i uns quants friends mitjans i petits, casc, reunions i cordes de 60m. Nosaltres no vam utilitzar més que un friend en el primer i tercer llarg. |
Veure el recorregut (Requereix Google Earth o un altre visor Kml)
Baixar les coordenades en format GPX
Aproximació:
Un cop arribats al poble de Peñarroya de Tastavins, tot just a l’entrada del poble, trenca a mà esquerra un carreró en sentit ascendent on ja divisarem indicacions de les Roques del Masmut. Enfilarem poble amunt fins sortir per una pista en molt bon estat en direcció sud-est. Aquesta va guanyant alçada còmodament, passant per un dipòsit d’aigua i per un mirador sobre un “muladar” (menjador de voltors) a mà dreta, bon punt per bivaquejar. Als pocs metres la pista es bifurca, a l’esquerra direcció Fredes (cara nord de les Roques del Masmut) i a la dreta Roques del Masmut. Continuarem cap a la dreta pujant per la pista fins a un coll al peu de l’extrem occidental de les Roques del Masmut, on deixarem el cotxe.
Descripció:
- L1: Entrada molt curiosa. Per un diedre molt obert ens enfilem sense gaires preses de mans fins a la base d’una canal, un pas assegurat amb un espit sobre roca vertical i la canal s’encaixona. Avancem sense gaires més problemes que els de navegació buscant la ruta més lògica i assequible per progressar fins a la reunió en una petita feixa, ja que les assegurances no ens serviran de guia. A l’esquerra ens queda un marcat diedre (IV+).
- L2: De la reunió sortim per l’esquerra entrant al marcat diedre. Al capdemunt una sabina per assegurar-nos i continuar progressant amb la mateixa tònica que al primer llarg. L’olfacte ens ha de guiar per l'itinerari més lògic i anirem trobant les assegurances justes. La segona reunió (2 espits) queda uns metres desplaçada per sota i a la dreta de la marcada canal – diedre del tercer llarg (V).
- L3: Sens dubte el llarg més maco de la via. Sortim en diagonal per l’esquerra per terreny fàcil per anar a buscar l’entrada de la característica canal – diedre del tercer llarg. Un cop a la base, el terreny es posa vertical i amb bona presa. Enfilem per l’esquerra amb un parell de moviments més atlètics per acabar entrant cap a dreta dins el diedre. Tram ben protegit amb ponts de roca. A la dreta del diedre trobem un espit. Un cop a dins avancem sense majors complicacions fins a la reunió amb 1 espit i 2 burins (V).
- L4: El llarg originalment surt cap a la dreta per anar a superar una panxa amb bona presa de mans i peus alts (pas desprotegit, trobem un pitó amb baga més amunt, però no s’arriba des de la base). Una remuntada i ens encaixonem dins de l’ampla fissura que forma i continuem pel diedre. Particularment, de primer ho vaig intentar i no ho vaig veure clar i finalment vaig sortir per l’esquerra de la reunió per enfilar-me un parell de metres i flanquejar sobre terreny vertical amb més o menys presa fins al diedre del recorregut original, un cop superat el ressalt d’entrada (tram també totalment desprotegit). L’Anna de segona va encadenar sense problemes l’entrada original. Un cop al diedre, s’han acabat les complicacions, avancem còmodament amb tendència cap a l’esquerra fins a la propera reunió, uns metres per sota del característic tram de roca rogenca de dalt de l’agulla (V+).
-
L5 : Per terreny fàcil avancem còmodament en
diagonal cap a la dreta, vorejant el mur vertical de roca rogenca,
fins sortir per dalt (IV).
Descens:
Gaudirem d’un descens caminant per dalt de les Roques del Masmut. Caminant cap a l’oest anirem guanyant alçada paulatinament. En arribar a l’extrem occidental de les roques, començarem a trobar fites que ens marcaran el tram final de descens, directe fins el coll on hem deixat el cotxe (30min).
Observacions:
- Escalada realitzada amb l’Anna el 24-10-2009.
- Itinerari que es pot combinar el mateix dia amb alguna altra via. Nosaltres vam fer primer l’Aresta del Gas i el diumenge la Picotasso. De les tres vies que vam fer al Masmut durant el cap de setmana, el rànquing de més maca a menys, segons la nostra opinió, queda així: Picotasso, Aresta del Gas i Peste.
- Al Bar la Sociedad, del poble de Peñarroya de Tastavins, trobareu llibres de ressenyes i piades.
- Al poble podem proveir-nos
d’aigua. També al començament de la pista, a
mà dreta, trobarem una font.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada