Les Roques del Masmut
L'Anna xalant a la via
El Sombreret
Les Roques del Masmut
Les Roques del Masmut
La Picotasso
| Zona: | Teruel - Matarranya |
| Autor: | jaloy |
| Tipus: | Escalada |
| Punt de partida: | Peñarroya de Tastavins |
| Horari: | 3h |
| Desnivell: | 215m |
| Dificultat: | V+ |
| Equipament: | La via resta equipada de forma variada. Trobarem pitons, ponts de roca, sabines, burins i un parabolt. Reunions reforçades amb expansions (parabolts i espits). |
| Material: | 10 cintes express variades (curtes i llargues), bagues per sabines, cordinos i navalla útils per substituir ponts de roca, en funció de l'estat en que els trobem. Un joc de tascons i uns quants friends mitjans i petits, casc reunions i cordes de 60m. Nosaltres vam tenir prou amb les assegurances de la via. |
Veure el recorregut (Requereix Google Earth o un altre visor Kml)
Baixar les coordenades en format GPX
Aproximació:
Un cop arribats al poble de Peñarroya de Tastavins, tot just a l’entrada del poble, trenca a mà esquerra un carreró en sentit ascendent on ja divisarem indicacions cap a les Roques del Masmut. Enfilarem poble amunt fins sortir per una pista en molt bon estat en direcció sud-est. Aquesta va guanyant alçada còmodament, passant per un dipòsit d’aigua i per un mirador sobre un “muladar” (menjador de voltors) a mà dreta, bon punt per bivaquejar. Als pocs metres la pista es bifurca, a l’esquerra direcció Fredes (cara nord de les Roques del Masmut) i dreta Roques del Masmut. Continuarem cap a l’esquerra per la pista vorejant per la cara nord les parets i ens trobarem amb una nova bifurcació: esquerra Fredes, dreta Arroyo de Prados. Trenquem cap a la dreta, la pista començarà a baixar, creuarem el riu i continuarem remuntant per pista uns 500m més, trobant a mà esquerra una zona oberta més ampla on podrem deixar el cotxe sense problemes. Les parets i la via queden davant nostre. La pista en general està molt bé, encara que té un parell o tres de trams pedregosos, que fan patir una mica. Nosaltres anàvem amb un Peugeot 206.
Descripció:
- L1: Per terreny fàcil i ajagut, a la dreta d’una llastra descomposta avancem cercant la millor roca. Trobarem un parell de sabines per assegurar-nos. Tot just abans de la segona, el terreny guanya una mica de verticalitat, però sense majors complicacions. Acabem sortint força cap a l’esquerra a buscar la primera reunió, equipada amb un espit i un parabolt (IV, 45m).
- L2: Des de la reunió, és ben visible el primer pont de roca, equipat amb cable, un pèl a l’esquerra d’aquesta. D’aquí cap a la dreta a buscar íntegrament el llom de l’aresta on acabarem trobant un parell de ponts de roca més i una sabina. Uns metres més amunt de la sabina trobem la següent reunió en un replà (V, 45m).
- L3: Sens dubte el llarg més maco de la via. Des de la reunió divisem un parabolt uns quants metres més amunt. Sortim cap a la dreta i enfilem cap amunt, tot fent ziga-zagues, guiant-nos pel nostre olfacte grimpaire, cercant el camí lògic i fàcil, anem passant entre assegurances, tot sovint amagades a les contra – panxes de la paret. Arribats a peu d’una xemeneia amb sabina al capdemunt, nosaltres la vam evitar per la dreta, buscant millor roca i evitant les humitats que hi havia, per tornar a creuar-la cap a la dreta i arribar a la tercera reunió en un còmode replà (V, 45m).
- L4: De la reunió sortim cap a l’esquerra i amunt. Tram inicial amb molt bona roca, el terreny s’ajau i amb tendència cap a la dreta quedem a la base d’un curt i vertical diedre amb preses molt bones, però que a primer cop d’ull donen que pensar. El pas està protegit amb un pont de roca i un pitó. Un cop superat el diedre sortim a terreny fàcil immediatament a la reunió (V+,25m).
- L5: De la reunió recte amunt a buscar el pitó visible des d'aquesta. És l’única assegurança fixa del llarg. A l’alçada d’aquest, un parell de passos més finets i sortim ja a terreny ajagut i fàcil fins a la base del mur final. Reunió en un espit amb la xapa rovellada (V, 30m).
- L6: Per la dreta recte amunt per anar a buscar l’espit amb xapa de burí que trobem pocs metres més amunt. Un parell de passos força finets i com el llarg anterior sortim a terreny fàcil ja fins a dalt. Reunió de parabolt i espit (IV+/V, 20m).
Descens:
El descens el realitzarem caminant, per acabar de gaudir d’aquest indret. Des de dalt veiem el Sombreret. En sentit descendent cap al nord, ràpidament trobem fites, que seguirem fins a vorejar les parets pel seu vessant oriental i passar de nou pel peu de via i d’aquí als cotxes (20-25min).
Observacions:
- Escalada realitzada amb l’Anna el 25-10-2009.
- Itinerari que es pot combinar el mateix dia amb alguna altra via. Nosaltres vam fer el dissabte l’Aresta del Gas i la Peste i el diumenge la Picotasso. De les tres vies que vam fer al Masmut durant el cap de setmana, el rànquing de més maca a menys, segons la nostra opinió, queda així: Picotasso, Aresta del Gas i Peste.
- Al Bar la Sociedad del poble de Peñarroya de Tastavins, trobareu llibres de ressenyes i piades.
- Al poble podem proveir-nos
d’aigua o al començament de la pista a mà dreta
trobarem també una font.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada