Supersé
Primers metres de la via
L'Anna escalfant motors al tercer llarg
L'Anna al quart llarg
L'Anna obrint el cinquè llarg
| Zona: | Pirineus - Arièja |
| Autor: | jaloy |
| Tipus: | Escalada |
| Punt de partida: | Ax-les-Thermes |
| Primera ascensió: | Jean-Claude Costessèque, Thierry Pouxviel i Philippe Taillefer, el juny de 1990. |
| Horari: | 5h |
| Desnivell: | 350m |
| Dificultat: | 5c+ (5c obligatori) |
| Equipament: | Via completament reequipada amb parabolts. |
| Material: | 12 cintes express variades (curtes i llargues), bagues, friends petits i mitjans, casc, reunions i cordes de 60 metres. |
Veure el recorregut (Requereix Google Earth o un altre visor Kml)
Baixar les coordenades en format GPX
Clàssica de la paret. Exigent itinerari d’aire esportiu, atlètica i de grau força obligat. Molt recomanable.
Aproximació:
Des de Puigcerdà, creuem la
frontera direcció Ax-les-Thermes, saltem el Col de
Porté-Puymorens (hi ha l’opció de creuar-lo pel
túnel de peatge). Anirem a parar a
L’Hospitalet-près-L’Andorre i continuem cap a
Ax-les-Thermes. Un cop arribats a la població, a la rotonda que
queda davant de l’església, girem cap a la dreta,
direcció Ascou. La carretera comença a enfilar-se. En un
punt deixem la carretera principal i trenquem cap a la dreta cap a
Ascou i Goulours fins a arribar al Càmping Ascou La Forge. Cal
estar atents ja que entremig de les instal·lacions surt a
mà dreta la pista que ens portarà al punt de sortida. La
pista està en bon estat. Únicament atents amb els bots.
Trobarem una cruïlla amb una pista que ve de la nostra dreta.
Continuarem en sentit ascendent. En uns 5 kilòmetres arribarem
al final de la pista, a l’aparcament anomenat “la
poêle à frire”, per la seva forma.
Des de l’aparcament, ja
és ben visible la Dent d’Orlú.
L’aproximació a les vies és preciosa. Transcorre
enmig d’un fabulós bosc alpí, tot seguint les
marques roges. El camí guanya alçada ràpidament
fins assolir la carena en uns 50 minuts. Ja en terreny obert avancem
seguint el bon camí cap al sud que ens portarà al coll
de Brasseil, als contraforts de la Dent, en uns 15 minuts més.
Del coll saltem a la cara est en sentit descendent fins assolir
un altre collet en breu (5min), des d’on ja tindrem tota la
dimensió de la cara est al nostre abast. Ja només queda
acabar de baixar i situar-nos a peu de paret.
En principi les vies tenen el nom a peu de via (la Pink Floyd sembla ser que té alguna mena de grafiti), però pot ser que quedin ocults per una congesta de neu. Així que, en aquest cas, les localitzarem comptant línies a partir de la inconfusible Tapas sans Dalle, que seria la primera que trobaríem a la feixa dels Isards. A més, l’inici d’aquesta difícilment queda cobert per la congesta en aquestes dates, pel que trobarem el seu nom pintat a la roca. Després ve la Pink Floyd, la Fleur de Rhodo i la Supersé en quart lloc.
Descripció:
- L1: Comencem escalfant motors amb una placa tombada, però amb un parell de passos més finets fins a la reunió (4a, 40m). Aquest llarg és l’únic on vam utilitzar un friend. Coses de l’escalada d’adherència de bon matí.
- L2: Amb la mateixa tònica que el primer llarg, placa tombada, amb tendència cap a l’esquerra fins a un petit replà on trobarem la reunió, un pocs metres per sota de la feixa dels Isards (4a, 45m).
- L3: La cosa comença a animar-se. Comencem per terreny fàcil per anar a buscar el diedre que queda davant nostre. Un pas dur d’entrada i un parell de moviments finets fins a la següent assegurança. Aquest tram resulta força exposat, ja que una caiguda entre el primer i el següent parabolt seria molt lletja. Arribaries sens dubte al replà a peu del diedre. Un cop segurs, ja amb més presa, resseguim la fissura i per terreny més fàcil arribem a la reunió a peu d’un altre diedre - placa (5c, 40m).
- L4: Recte amunt, enfilem la placa amb l’ajuda del diedre. Moviments molt finets, fan que ens ho pensem a cada pas. Avancem lentament igualment per placa, fins a peu d’un petit sostre que superem amb tendència a la dreta, buscant els punts febles per continuar per placa fina fins a la reunió. Assegurances en alguns moments llunyanes (5c+, 45m).
- L5: Llarg per agafar alè. Per placa tombada avancem sense majors dificultats amb lleugera tendència cap a la dreta fins a la reunió (4c, 35m).
- L6: Sortim cap a la dreta. Prenem placa amunt. Passos fins. Ja és visible la placa negra que ens espera. Molt fina. Amb ajuda del diedre obert que forma i a base de pura adherència, ens deixarà a peu d’un petit sostre amb molt bona presa que superarem sense massa dificultats (5c+, 35m).
- L7: Flanquegem cap a la dreta per la vira fins a l’esperó. Ens enfilem a l’esperó, per continuar avançant amb tendència força a la dreta fins a la propera reunió, sota un sostret (5a, 45m).
- L8: Cap a la dreta anem a buscar el diedre. Una marcada i profunda fissura a la dreta ens permetrà superar el ressalt sense massa dificultats, per continuar per plaques tombades fins a la reunió (5b, 45m).
- L9: Recte amunt per placa mantinguda, però fàcil, que ens deixarà a la següent reunió (4b, 45m).
- L10: Escalem amb tendència a la dreta per terreny assequible, amb algun que altre moviment més fi, fins a anar a buscar la base del marcat diedre final (4c, 40m).
- L11: Enfilem diedre amunt, vertical però amb bona presa. Superat aquest, ens enfilem a l’esperó de la dreta per continuar ja per terreny més selvàtic fins a sortir a la carena i muntar la darrera reunió (4c, 35m).
Descens:
Un cop al cim, moment per gaudir de
la panoràmica i prendre’ns un descans. El descens
l’efectuarem per la ruta normal d’ascensió al cim.
Per caminet fressat en direcció nord, ràpidament anem
perdent alçada cap el coll de Brasseil. En uns 30 minuts,
tranquil·lament assolim el coll. Ara només queda desfer
el camí de pujada a través del bosc fins al cotxe (1h
des del cim).
Observacions:
- Escalada realitzada el 28/6/2009 amb l’Anna
- Agafeu aigua al poble, ja que no hi ha fonts a dalt.
- Si us quedeu a dormir a l’aparcament, no us oblideu un antimosquits ben eficaç.
- Bibliografia recomanada: “La
Dent d’Orlu. Escalades en Ariège, Pyrenees” de
Jean-Denis Achard, 2002.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada