Via Tapas sans Dalle (5c+, 300m)

Cara Est de la Dent d’Orlú

La cara est

Peu de via

El Ricard i el Lluc a la reunió

Vistes des de la paret

Ricard al llarg cinquè

Zona:	Pirineus - Arièja
Autor:	jaloy
Tipus:	Escalada
Punt de partida:	Ax-les-Thermes
Primera ascensió:	Dominique Fourcade i René Vignolles el 1993.
Horari:	5 hores cordada de tres, en la que tots vam obrir.
Desnivell:	300m
Dificultat:	5c+ (5a obligatori)
Equipament:	Via completament equipada amb parabolts.
Material:	12 cintes express variades (curtes i llargues), casc, reunions i cordes de 60 metres. Estreps útils per superar el pas difícil de la via.

Veure la ressenya a la web de sempreamunt


Veure el recorregut (Requereix Google Earth o un altre visor Kml)
Baixar les coordenades en format GPX

Una altra clàssica de la paret i segurament la més freqüentada. Per la seva dificultat resulta perfecte per iniciar-se en aquesta paret i l’escalada d’adherència, ja que el tram clau queda concentrat en dos passos que poden superar-se en artificial sense problemes. Una agradable forma d’assolir el cim de la Dent d’Orlú.

Aproximació:

Des de Puigcerdà, creuem la frontera direcció Ax-les-Thermes, saltem el Col de Porté-Puymorens (hi ha l’opció de creuar-lo pel túnel de peatge). Anirem a parar a L’Hospitalet-près-L’Andorre i continuem cap a Ax-les-Thermes. Un cop arribats a la població, a la rotonda que queda davant de l’església, girem cap a la dreta, direcció Ascou. La carretera comença a enfilar-se. En un punt deixem la carretera principal i trenquem cap a la dreta cap a Ascou i Goulours fins a arribar al Càmping Ascou La Forge. Cal estar atents ja que entremig de les instal·lacions surt a mà dreta la pista que ens portarà al punt de sortida. La pista està en bon estat. Únicament atents amb els bots. Trobarem una cruïlla amb una pista que ve de la nostra dreta. Continuarem en sentit ascendent. En uns 5 kilòmetres arribarem al final de la pista, a l’aparcament anomenat “la poêle à frire”, per la seva forma.

Des de l’aparcament, ja és ben visible la Dent d’Orlú. L’aproximació a les vies és preciosa. Transcorre enmig d’un fabulós bosc alpí, tot seguint les marques roges. El camí guanya alçada ràpidament fins assolir la carena en uns 50 minuts. Ja en terreny obert avancem seguint el bon camí cap al sud que ens portarà al coll de Brasseil, als contraforts de la Dent, en uns 15 minuts més. Del coll saltem a la cara est en sentit descendent fins assolir un altre collet en breu (5min), des d’on ja tindrem tota la dimensió de la cara est al nostre abast. Ja només queda acabar de baixar i situar-nos a peu de paret.

 

La via és inconfusible. En arribar tenim molts números que ja hi hagi algú escalant-la o fent cua, aquesta comença a l’inici de la feixa dels Isards i trobarem el nom pintat a peu de via. És la primera línia de parabolts que trobarem a la cara est.

Descripció:

• L1: Comencem per placa tombada amb lleugera tendència a l’esquerra fins a la reunió (4a, 40m).
• L2: Amb la mateixa tònica que el primer llarg amb un petit ressalt a superar, escalem amb tendència a la dreta fins a la reunió (4c, 35m)
• L3: Per terreny fàcil en diagonal cap a la dreta arribarem a la següent reunió (3c, 35m).
• L4: Enfilem per placa fineta, tot superant ressalts, sense massa dificultats assolim la propera reunió (4c, 40m).
• L5: Sense dificultats a destacar continuem progressant per placa tot seguint una fissura vertical fins a la reunió (4a, 40m).
• L6: Sortim cap a la dreta per placa per anar a situar-nos sota un petit sostre, que superarem amb un parell de moviments força tècnics, per continuar per placa fins a la reunió (5b, 40m).
• L7: Llarg que concentra tota la dificultat del recorregut. Sortim per placa per quedar sota un pronunciat sostre al que ens haurem d’enfilar, aprofitant les petites preses que ofereix el tram. En cas que no ho veiem clar, el pas es supera fàcilment amb l’ajut d’un estrep. El llarg continua per placa amb marcada tendència cap a la dreta fins a la reunió (5c+, 45m).
• L8: La via torna a suavitzar-se, ara ja fins al final. Recte amunt sense dificultats assolirem la següent reunió (4a, 40m).
• L9: Sortim de la reunió, travessant un parell de diedres, continuem per placa fins al final (4a, 35m).
• L10: A partir d’ara el terreny s’ajeu encara més. Continuem per placa fàcil entre diedres fins a la reunió (3c, 40m).
• L11: Per placa tombada cap a l’esquerra progressem àgilment directament al cim (3c, 35m).
   

Descens:

Un cop al cim, moment per gaudir de la panoràmica i prendre’ns un descans. El descens l’efectuarem per la ruta normal d’ascensió al cim. Per caminet fressat en direcció nord, ràpidament anem perdent alçada cap el coll de Brasseil. En uns 30 minuts, tranquil·lament assolim el coll. Ara només queda desfer el camí de pujada a través del bosc fins al cotxe (1h des del cim).

Observacions: 

• Escalada realitzada el 24/06/2004 amb el Ricard i el Lluc.
• Agafeu aigua al poble, ja que no hi ha fonts a dalt.
• Si us quedeu a dormir a l’aparcament, no us oblideu d’un antimosquits ben eficaç.
• Bibliografia recomanada: “La Dent d’Orlu. Escalades en Ariège, Pyrenees” de Jean-Denis Achard, 2002.

Veure la ressenya a la web de sempreamunt