Aixopluc durant l'aproximació al refugi.
El Monte Pelmo
Vistes cap a l'Antelao
Arribada al Refugi Venezia
Un sopar de campionat
| Zona: | Dolomites |
| Autor: | jaloy |
| Tipus: | Alta muntanya |
| Punt de partida: | Zoppè di Cadore |
| Mapes i guies: | Dolomiti di Zoldo (1:25000). Full 025. Tabacco |
| Primera ascensió: | John Ball i Giovanni Battista Giacin el 19 de setembre de 1957. Únicament John Ball va fer cim |
| Horari: | 6h 30min (anada i tornada des del refugi) |
| Desnivell: | 1260m |
| Dificultat: | PD-, amb passos de II i trams força exposats a la feixa |
| Equipament: | La Cengia di Ball es troba equipada amb pitons, parabolts, passamans i ponts de roca, per poder anar assegurant la progressió si fos necessari. A l'aresta cimera trobarem també un pas equipat amb corda fixa. |
| Material: | Per l'època que vam realitzar l'ascensió, no va ser necessari l'ús de grampons ni piolet ( si truqueu abans al refugi us diran si caldran o no els grampons i el piolet). Pot ser útil un cordino i material d'assegurança per alguns trams de la Cengia di Ball. |
Veure el recorregut (Requereix Google Earth o un altre visor Kml)
Baixar les coordenades en format GPX
Ascensió mítica al cim considerat com el primer conquerit a les Dolomites, el 1857 pel britànic John Ball, (el seu guía acompanyant, Giovanni Battista Giacin no farà cim al negar-se a continuar per les condicions perilloses de l’ascensió en el tram final d’aquesta).
Accés al punt de partida Refugi Venezia-Albamaria de Luca (1946m):
Arribats a Zoppè di Cadore,
a la part alta del poble surt una carretera estreta cap a la dreta
on ja veurem indicacions del sender que puja al refugi. Avancem per
la carretera guanyant alçada, passem per l’heliport i
continuem cap amunt fins arribar a un collet d’on surt a
mà esquerra una pista tancada a la circulació i amb
indicacions del refugi Venezia. Si podem aparquem al mateix coll,
encara que com a molt caben tres cotxes. Pista amunt sense
dificultats i còmodament seguint les indicacions arribem al
refugi Venezia (1h 15min, 342m desnivell, 5,5 km aprox.).
Descripció de l'ascensió:
Si dormiu al refugi, cosa
totalment recomanable, l’esmorzar el serveixen a les
5.30 del matí. Des del refugi prenem el sender 480,
que surt de darrera mateix d’aquest en direcció
al refugi Città de Fiume. En uns cinc minuts trobarem
ja la desviació que deixa el sender 480
direcció al Pelmo. El camí ens porta a la base
d’un mur rocós, on comencem a grimpar seguint
les marques i fites fins a l’inici de la Cengia di
Ball. Durant el recorregut per la feixa amb trams
força estrets i exposats, anirem trobant pitons,
parabolts, passamans i ponts de roca per assegurar i
facilitar la progressió en cas necessari. Superarem un
parell de passos coneguts com el de l’”Stemma” i
del “Gatto” que concentren les dificultats principals
del recorregut.
Superada la Cengia di Ball, el
camí es torna sender, guanyant alçada
ràpidament fent ziga-zagues entre tarteres
força pendents. Tot seguint les fites, sense
pèrdua, arribarem a una franja rocosa que superem sense
dificultats i que ens portarà al circ superior (Vant), punt
on vam començar a trobar congestes de neu intermintents.
Resseguim les fites cap a l’oest, que ens portaran cap a
l’aresta cimera on trobarem un darrer i curt pas a superar
(equipat amb corda fixa, nosaltres la vam trobar completament
congelada, però igualment el ressalt no presenta majors
dificultats, molt bona pressa) fins assolir el cim.
El dia no va acompanyar i no vam
veure res des de dalt del cim. Però en un dia clar
diuen que la vista abarca fins els Alps austríacs i
la llacuna de Venècia.
Observacions:
- Itinerari realitzat el 16 d’agost del 2010 amb l’Albert.
- En tota l’ascensió no trobareu punts d’aigua.
- El refugi Venezia, obre del 20 de juny al 20 de setembre. El tracte rebut i el menjar van ser exquisits. Disposa de refugi lliure hivernal de 9 places (Tlf.0436.9684).
Veure la ressenya a la web de sempreamunt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada