Odla di Cisles, Spigolo SE (IV, 550m)

Odle / Geisler -Puéz

Odla di Cisles, Spigolo SE

El Sassolungo durant l'aproximació sota les primeres llums de l'albada

Arribant al refugi Firenze, amb la cara sud de les Odle

Pieralunga

Tram final de l'aproximació

Zona:	Dolomites
Autor:	jaloy
Tipus:	Escalada
Punt de partida:	Daunëi
Primera ascensió:	J.Oefner, W.Laviat, A.Schärmer el 17 de juliol de 1907
Horari:	6 hores la via i 4-5h més el descens
Desnivell:	550m
Dificultat:	IV
Equipament:	Via pràcticament desequipada. Trobarem alguns pitons i un espit, sobretot a la primera meitat del recorregut.
Material:	10 cintes express variades (curtes i llargues), bagues i cordinos, un joc de tascons i friends variats, casc, reunions i cordes de 60m.

Veure la ressenya a la web de sempreamunt


Veure el recorregut (Requereix Google Earth o un altre visor Kml)
Baixar les coordenades en format GPX

Agradable, llarga i fàcil escalada al Sol, sobre bona roca i en un entorn extraordinari.

Aproximació:

De Selva di Gardena surt una carretera cap amunt direcció a Daunëi, anem seguint les indicacions sempre amunt fins a arribar a una esplanada anunciada com el darrer aparcament, punt on deixarem el cotxe.

De l’aparcament seguirem les indicacions cap al refugi Firenze, sense complicacions. Seguirem l’itinerari 3, que després s’ajunta amb l'1. Un cop al refugi, prenem el sender 13 que surt just pel seu costat, tot planejant còmodament, el seguim durant uns 20 minuts, fins a arribar a una cruïlla on trenquem cap a l’esquerra. Continuem pujant fins a enllaçar amb un altre camí que va flanquejant per sota de les agulles. D’aquí abandonem el camí i comencem a enfilar-nos per pendents d'herba primer i després tarteres fins al peu del sòcol del Odla di Cisles (2h, 700m de desnivell aproximadament).

 

Descripció: 

• Sòcol: Tram d'uns 100m. Pendent herbós i amb trams de roca força dret, no difícil però sí amb algun passatge impressionant a mida que vas guanyant alçada. Vam acabar encordant-nos. Arribem a una reunió amb un pitó, punt on començaria l’escalada en sí.
• L1: Del pitó sortim en diagonal cap a la dreta, per anar a buscar unes plaques tombades fins a una evident fissura en diagonal, sota un desplom. Seguim en diagonal fins vorejar l’esperó i muntar reunió a la base d’una canal (IV, 35m)
• L2: De la reunió seguim pel canaló uns pocs metres, per terreny fàcil fins a trobar una entrada més vertical però amb molt bona presa a la nostra esquerra, que ens portarà al fil de l’esperó. Escalarem per l’esperó buscant sempre el terreny més lògic fins a arribar a un mur davant nostre creuat per una evident fissura. Nosaltres flanquejarem sense dificultat pel vessant est de l’esperó passant per una primera canal i fins a trobar una reunió de dos pitons al peu de la segona canal (IV, 45m). Per fer el flanqueig final del llarg vam haver de muntar una reunió intermèdia ja que el fregament de les cordes era important.
• L3: A partir d’aquí vam anar seguint una cordada que dúiem davant nostre, ja que la ressenya que portàvem va desaparèixer misteriosament. De la reunió vam enfilar canal amunt un tram curt fins a un replà on a mà esquerra trobem un espit sobre el que vam muntar reunió (IV).
• L4: Enfilem cap amunt a buscar el pitó ben visible des de la reunió i flanquegem cap a l'esquerra vorejant la paret per sortit de nou per terreny més fàcil a l’esperó (IV).
• A partir d’aquest punt, donat el caire aventurer del recorregut i que anàvem sense ressenya, vam ficar-nos les piles i vam intentar seguir al guia de la cordada del davant per veure per on anava la via, fent tirades el més llargues possible, aprofitant la bondat del terreny i la facilitat de muntar reunions en qualsevol bloc. Les dificultats pràcticament han acabat un cop superat el quart llarg, potser a excepció d’un llarg que va a buscar de nou l’esperó pel vessant est, superant unes plaques en diagonal cap a l’esquerra. A excepció d’aquest tram la resta ens permet progressar ràpidament fins al collet de l'avantcim (escalem força metres sobre terreny de II-III), seguint l'esperó. Tot aquest segon tram està totalment desequipat. De l'avantcim grimpem pel lateral un ressalt curt, per terreny vertical però amb molt bona pressa, per sortir a una terrassa. D’aquí voregem cap a l’esquerra i per terreny fàcil assolim el cim, des d’on gaudim d’unes vistes increïbles. El descens fins al collet el fem desgrimpant per on hem pujat.

Descens:

El descens és llarg però no difícil. Després de desgrimpar del cim al collet de l'avantcim, flanquejarem sense dificultats pel vessant est fins a trobar una reunió equipada amb un químic i una altra assegurança. D’aquí començarem a enllaçar tot un seguit de ràpels perfectament equipats, no gaire llargs (aprox. 25m, vam rapelar amb una sola corda) seguint pràcticament una línea recta des de la primera instal·lació. Aproximadament són 6-7 ràpels (vaig perdre el compte) fins a una terrassa més ampla on divisarem fites. Podem recollir la corda i caminant per terreny descompost, seguint les fites, aquestes ens portaran a una canaló estret on trobarem un químic per si volem rapelar. Nosaltres vam desgrimpar. El canaló és força estret i encaixonat. Continuem seguint fites cap avall fins tornar a trobar instal·lacions de ràpels. Una d’aquestes la vam reforçar amb un pont de roca ja que només tenia un punt. Un parell de ràpels més (o 3, la memòria em falla) i ja caminant sortim per la canal al peu de l'Odla di Cisles, punt on hem començat l’aventura. D’aquí només queda desfer el camí de pujada fins el cotxe (4-5h del cim al cotxe).

Observacions:

• Escalada realitzada el 26 d’agost del 2010 amb l’Albert.
• Bibliografia utilitzada: “Roccia d’autore, Vol.1 IV grado”, Emiliano Lorzi, Editoria e Alpinismo

 

Veure la ressenya a la web de sempreamunt