Via del Topo (V-, 300m)

Torre Jolanda (2295m), Spigolo SO

Torre Jolanda

Durant l'aproximació, amb vistes al Monte Pelmo

L'Albert acabant el primer llarg

Durant l'escalada

A dalt de la Torre Jolanda

Zona:	Dolomites
Autor:	jaloy
Tipus:	Escalada
Punt de partida:	Passo Duràn
Primera ascensió:	Oddone Zasso "Topo" i G.Sorarù, el 26 de setembre de 1953
Horari:	4h 30min (sòcol inclòs)
Desnivell:	300m
Dificultat:	V-
Equipament:	Via pràcticament desequipada. Trobarem alguns pitons durant el recorregut i altres assegurances. Reunions muntades, algunes amb assegurances modernes (spits segons el llibre, però es tracten de químics).
Material:	10 cintes express variades (curtes i llargues), bagues i cordinos, un joc de tascons i friends variats, casc, reunions i cordes de 60m.

Veure la ressenya a la web de sempreamunt


Veure el recorregut (Requereix Google Earth o un altre visor Kml)
Baixar les coordenades en format GPX

Com la defineix el llibre de IV Grado, la via del Topo "è una soluzione divertente per gli alpinisti non troppo agguerriti". Totalment d'acord amb la primera part. Via divertida i molt agradable sobre bona roca, perfecte per una matinal.

Aproximació:

Punt de partida: Passo Duràn, 1603m.

Des de darrere del refugi Tomè, seguirem el sender senyalitzat nº 549 (Alta via n. 1). El sender s'enfila fort entremig del bosc fins a trobar una pista, que és la pista de servei al refugi Carestiato, la seguirem a l'esquerra breument, ja que ràpidament veurem una fita a mà dreta que, seguint un corriol, s’endinsa al bosc. Continuant per caminet fresat, sortim després a terreny obert, guanyant alçada progressivament. Les fites ens porten a un canaló que superem amb grimpada fàcil (II) i ens situen ja a sota de la Torre Jolanda. Una darrera pujada força dreta ens deixa al peu del sòcol de la paret que vam afrontar per la dreta just sota un gran sostre (1h).

 Descripció:

• Sòcol: Com ja hem comentat el sòcol el vam atacar per la dreta just sota un gran sostre característic. Ens vam equipar, però vam començar a grimpar sense encordar-nos, buscant sempre l’itinerari més lògic. Però arribats a un curt ressalt rocós (III) vam decidir treure la corda i assegurar el pas. Superat aquest punt per terreny fàcil acabem de pujar fins a la base de la paret sense majors complicacions. La via comença al peu d’un canaló on veurem uns blocs encastats més amunt i a peu de via trobareu un pitó i un químic.
• L1: L’entrada és el pas més dur del llarg. Un petit ressalt lleugerament desplomat, que superem amb bona pressa, sortint cap a la dreta, escalem cap amunt fins a entrar al marcat canaló on trobarem un primer bloc que superarem per l’exterior i un segon bloc cúbic característic, que superem per sota i d’aquí a la reunió sense majors dificultats. El llarg està totalment desequipat. Reunió còmoda i equipada amb 2 químics (IV+, 45m).
• L2: Es continua pel canaló, per terreny fàcil en diagonal cap a la dreta, fins a la base de l’esperó al peu d’un petit desplom. Reunió còmoda i equipada (III, 45m).
• L3: De la reunió ens enfilem al mur d’entrada, amb un pas més atlètic i un parell de passos més finets sobre terreny vertical (tram equipat amb 2 pitons), per sortir cap a l’esquerra, evitant el desplom. Ja en terreny fàcil, anem a buscar l’esperó cap a la dreta (no continueu cap amunt per la fissura paral·lela a l’esperó) resseguint una fissura per terreny més vertical amb bona pressa, voregem l’esperó i trobarem la reunió (2 pitons) en una estreta plataforma (V-, 25m).
• L4: Sortim cap a l’esquerra, sobre roca molt bona, el terreny va guanyant verticalitat. Amb lleugera tendència a la dreta. Superat el tram més vertical, la dificultat baixa fins arribar a una terrassa on muntem reunió (IV, 35m).
• L5-L6: La guia que portàvem acaba la via amb un sol llarg. Nosaltres vam fer una reunió intermèdia per evitar el fregament. De la reunió flanquegem a la dreta a buscar l’esperó, el voregem i superem un mur vertical amb bona roca i pressa, assegurat amb un tascó. Superat aquest punt sortim a una terrassa on, cap a la dreta, trobarem sobre un bloc una reunió muntada en un pont de roca, que vam fer servir. El darrer tram transcorre per terreny fàcil desequipat, buscant sempre el camí més fàcil i lògic arribem fins a dalt (IV, 55m).

Descens:

El descens el realitzarem caminant vers el nord. Seguint fites travessem una estreta feixa que ens deixarà després d’alguna curta desgrimpada en una àmplia terrassa. Anirem baixant amb compte per la pedra solta, el camí gira per anar a buscar el collet entre una petita torre i la torre Jolanda, sempre seguint fites. Un cop al collet enfilem la canal avall que ens deixarà al punt de partida a la base del sòcol en uns 45min. D’aquí desferem el camí de pujada fins el Passo Duràn (1h 30min en total des de dalt).

Observacions:

• Escalada realitzada l'11 d’agost del 2010 amb l’Albert.
• Bibliografia utilitzada: “Dolomiti, arrampicate classiche III-VI”, Anette Köhler – Norbert Memmel, Rother Selection. “Roccia d’autore, Vol.2 IV grado”, Emiliano Lorzi, Editoria e Alpinismo.

 

 

Veure la ressenya a la web de sempreamunt