Cajoleta-Montgròs-Salamandra

Travessa de rutes blaves

Cajoleta i Montgròs des del Coll de l'Ajeguda

La Salamandra des del Montgròs

El Pep i el Martí preparant-se per començar la jornada

El Pep obrint a la Cajoleta

El Martí a la travessa de l'últim llarg de la Cajoleta

Zona:	Montserrat
Autor:	jaloy
Tipus:	Escalada
Punt de partida:	Can Jorba
Horari:	8 h en total incloent descansos que no van ser gaires.
Equipament:	Vies completament equipades, encara que donada l’escasa dificultat, l’equipament pot semblar escàs.
Material:	8 cintes express i reunions. Cordes de 60 m.

Veure la ressenya a la web de sempreamunt


Veure el recorregut (Requereix Google Earth o un altre visor Kml)
Baixar les coordenades en format GPX

Gran ruta per conèixer racons, camins i agulles de Montserrat.

Aproximació:

 Des del Bruc Residencial prendrem la pista direcció a la Vinya Nova. Poc abans d’arribar, a mà esquerra, surt una desviació que agafarem i la seguirem direcció oest. Arriba un moment que connecta amb una altra pista que ve de baix, girarem a la dreta i en pocs minuts arribarem a Can Jorba, on aparcarem. Es pot accedir sense arribar a la Vinya Nova, però sembla ser que aquesta pista està més degradada per al pas dels cotxes actualment.

Descripció:

De Can Jorba, amb la motxilla a l’esquena, agafarem la pista per on hem arribat amb el cotxe. En poca estona trobarem a mà esquerra una fita i un corriol amb marques grogues que comença a enfilar-se. Tirem corriol amunt, el camí està marcat i ben fressat. Aquest ens connectarà amb el camí dels francesos que va guanyant alçada i més o menys en 1h ens portarà al Coll de l’Ajeguda (855 m.). Des del coll ja podem divisar en primer pla la Cajoleta, Plecs del Llibre, Montgròs i el Torrent del Migdia. Agafem el camí que a mà dreta i en sentit descendent ens porta al fons del Torrent del Migdia. Un cop al Torrent, girem a l’esquerra i en un parell de minuts estem al peu de la Cajoleta.

Comencem a tirar cap amunt per terreny en pendent fins a un muret on trobarem un parabolt on muntarem la primera reunió. Ens equipem i cap amunt per terreny fàcil i amb les assegurances justes escalem un parell de llargs fins a sota del gran sostre. El tercer i últim llarg, que és el més díficil, està perfectament protegit. Discorre en travessia diagonal ascendent cap a la dreta per tal d’evitar el gran sostre. Ja som a dalt de la primera agulla (IV+, 100 m.).

Ens calcem les botes per iniciar l’aproximació al Montgròs. Caminem direcció al següent objectiu. Superem un parell de ressalts amb una fàcil grimpada fins a trobar-nos a mà dreta una instal·lació de ràpel. Amb una corda n’hi ha prou, el ràpel ens situa en un collet boscós. Sortim del collet i seguim rampes amunt cap a la bases del Montgròs (aprox.15 min.).

Comencem a escalar el Montgròs (IV, 120 m.), el primer llarg comença a la part dreta de la base i recte amunt fins a trobar el pas cap al diedre de l’esquerra on trobarem la primera reunió. En aquest llarg trobarem tres parabolts però atenció ja que poden costar de localitzar. La resta de la via no té majors complicacions, cap amunt amb tendència cap a l’esquerra tot resseguint per sota el diedre. Arribarem al cim del Montgròs (1.120 m.) caminant per mà esquerra. Des del cim dominen unes molt bones vistes de Montserrat, en especial de la regió de Frares i podem ja divisar també l’últim objectiu, la Salamandra. Temps per a uns ganyips i tornem a la feina.

 

Agafem el camí descendent amb fort pendent i pel mig del bosc en direcció est i en 10 min. aproximadament ens plantem al peu de la Salamandra. Els primers metres els superem a peu fins a un replà amb una sabina on distingirem el distintiu de Ruta Blava pintat a la paret. Escalem amb tendència cap a la dreta i amunt, i de reunió en reunió, després de tres llargs arribem al cim (IV, 100 m). La roca del darrer llarg és força discreta, així que aneu amb compte. Per baixar de la Salamandra hem de fer un parell de ràpels. Tenim dues opcions. La primera que és la que vam fer aquest dia és rapelar per la cara oest de l’agulla cap a la canal.

 

Trobarem una bona instal·lació de ràpel a mà esquerra del cim. Empalmant les dues cordes, fem un primer ràpel espectacular donat que una bona part és volat i atenció amb un arbre sec que hi ha enmig de la canal, ja que les cordes t’hi porten directament. Un cop a la canal muntarem un segon ràpel, amb una corda n’hi ha prou, en un arbre per acabar de baixar un tram molt descompost i encaixonat de la canal. Moltíssima atenció ja que el terreny es desfà i cau de tot. La segona opció i que recomano sense cap dubte que vaig fer el 20-1-2002 amb l’Eli i la Núria, és rapelar en 2 ràpels igualment per la mateixa via. Les reunions estan equipades per fer-ho, només cal posar atenció en recuperar la corda del primer ràpel, que no caiguin pedres, donat la precarietat del terreny i que la corda no s’enganxi a cap sabina. Ja som al terra, ara sí que ja podem treure’ns tot el material i calçar-nos les botes definitivament. Reprendrem el camí de baixada que hem seguit des del Montgròs, per arribar al peu de la Salamandra, fins al llit del Torrent del Migdia i tot avall fins a tornar a trobar la desviació a mà esquerra que ens portarà de nou al Coll de l’Ajeguda, i desfarem el camí descrit de pujada.

Observacions:

Travessa - escalada realitzada el dia 10/2/2008 amb el Martí i el Pep.
 

Veure la ressenya a la web de sempreamunt