La Mola de Buscarrons

Des de Prat de Comte

Vista del recorregut

Grimpant els primers ressalts

Escala anant cap a la Mola

Pujant a la Mola

Tots a la Mola de Buscarrons

Tram força aeri cap al final

Vista de la cresta

Zona:	Ports de Beseit
Autor:	sendaj
Tipus:	Crestes i corredors
Punt de partida:	Prat de Comte
Mapes i guies:	El Port, 1:30000. Editorial Piolet.
Horari:	4h
Desnivell:	180m
Dificultat:	IIIº
Material:	Corda de 40m, arnés, un parell de cintes express i descensor.

Veure la ressenya a la web de sempreamunt


Veure el recorregut (Requereix Google Earth o un altre visor Kml)
Baixar les coordenades en format GPX

Aproximació:

Des de l’alberg Ca la Jepa , a Prat de Comte, avancem un tram per la carretera fins prendre a la dreta un sender que, entre bancals d’ametllers ens portarà fins al collet on trobarem el primer ressalt de roca, l’inici de la cresta. La cresta és visible des de l’alberg i l’aproximació ens portarà uns 40min.

Descripció itinerari cresta:

Anem pujant entre caminets fins assolir l’alçada de la cresta. Davant del primer llom rocós ens equipem i comencem. Grimpada fàcil de IIº, després seguint el caminet en sentit descendent, ens portarà a la base d’un altre llom al qual ens enfilem (IIº) i, per una feixa, arribem al peu d’un ressalt de major magnitud (es pot evitar per l’esquerra). Nosaltres vam tirar pel ressalt. Vam muntar reunió en un arbre i amunt. Trobem un parabolt a meitat de la grimpada, que resulta força exposada amb un gran ambient a la nostra dreta (IIIº expo). Assegurem als companys al cos ja que el terreny no dóna gaires opcions de muntar reunió, excepte algun arbust, i seguim per la cresta fins a un tall que superem amb una escala instal·lada. Continuem crestejant per terreny sense majors dificultats fins a trobar una bifurcació a la nostra esquerra on es situa la Mola dels Buscarrons. Prenem aquest camí, una grimpada d’uns quinze metres però fàcil ens deixa al peu d’un mur vertical. El superem grimpant (IIIº) trobarem un espit  i més amunt una reunió equipada per rapelar pel descens. Un cop tothom a dalt seguim crestejant superant un parell més de ressalts més senzills fins al cim de la Mola ( 605 m .). Desfem el camí fet, rapelem, i ens tornem a situar a la cresta principal. Ara la cresta s’estreta tornant-se gairebé un fil de ganivet en algun tram amb força ambient, però sense gaire dificultat. S’ha d’anar amb compte, ja que trobem algun tram amb roca desfeta. Arriba un punt on trobem una nova instal·lació de ràpel orientada al sud. Amb un curt ràpel superem el ressalt. La cresta ja s’esvaeix i per caminet arribem al coll que vam prendre pel descens. 

Descens :

Arribats al coll, baixem a la dreta en direcció al poble, on arribarem després de caminar entre ametllers.

Observacions:

• La cresta la vem fer a la tardor. Es recomana evitar els dies de vent fort.
• Nosaltres vem continuar una mica més la cresta, cap a la Solana , pensant que podríem baixar més endavant, més a prop del poble on teníem els cotxes. La veritat és que no vem trobar un descens evident, només un ràpel muntat amb un cordino en un vèrtex geodèsic que semblava força llarg per només la corda de 40 m ., i vem decidir tornar enrere fins al coll anterior.

 

Veure la ressenya a la web de sempreamunt