Mallo Pisón, Espolón de Adamelo
Segona reunió típicament Riglera
El Ricard obrint el cinquè llarg
Al cim del Pisón, ho hem aconseguit
Últim i espectacular rapel volat
| Zona: | Huesca - Reino de los Mallos |
| Autor: | jaloy |
| Tipus: | Escalada |
| Punt de partida: | Poble de Riglos |
| Primera ascensió: | Ursicino Abajo i Jesús Ibazo, 1965 |
| Horari: | 4-5 hores |
| Desnivell: | 300m |
| Dificultat: | V+ |
| Equipament: | Reunions equipades amb 2 parabolts amb anella. La resta de la via es troba completament equipada amb parabolts, després d’haver-se reequipat a causa d’un accident mortal. |
| Material: | 14 cintes express variades (curtes i llargues), bagues i cordinos per l’últim llarg de l’Espolón. Reunions i cordes de 60m. |
Veure el recorregut (Requereix Google Earth o un altre visor Kml)
Baixar les coordenades en format GPX
Gran i clàssic recorregut de Riglos. La seva dificultat i equipament el fan una bona opció per assolir el cim del Mallo Pisón i gaudir d'un complet dia d'escalada.
Descripció:
- L1: La via comença un pèl a l’esquerra de l’esperó pròpiament dit. No ens hem de confondre amb altres vies que comencen més a l’esquerra de l’esperó. La nostra via va pel terreny més evident i seguint la línea de parabolts, primer cap amunt, per anar amb tendència cap a la dreta per agafar l’esperó. Muntem reunió en un bon replà (V).
- L2: Des de la reunió ja divisem les dues famoses “Panzas” d’aquest llarg. La primera, la del “Cansado”, tot just sortint de la mateixa, la superem amb tendència cap a l’esquerra. Les preses són força bones. Un cop situat sobre el ressalt, tot amunt per encarar la “Panza del Pijo”, un pèl més fina que la d’abans, ja que les preses no són pas tan grans, el que obliga una mica més el superar-la en lliure. Un cop superades les dificultats per terreny fàcil arribem a la següent reunió en una mena de niu a la roca (V+).
- L3: Escalarem amb tendència a la dreta per evitar els desploms que queden per sobre nostre. En tombar a la dreta de l’esperó, cap amunt, per acabar de nou anant cap al fil de l’esperó, tot girant a la banda esquerra, on trobarem de nou una bona i còmoda reunió(IV+). Atenció de no seguir tot recte amunt per la cara dreta de l’esperó, ja que trobarem una reunió de parabolts que ens deixa sota uns ressalts on veurem un parabolt al que li manca la xapa i més a la dreta quasi dins la canal trobem una reunió de les típicament rigleres, però respon a una línea de ràppels de descens.
- L4: Tot just sortim de la reunió superem la “Panza del Cabrón” i, per terreny força més fàcil, seguint l’esperó anem pujant. Les assegurances en aquest tram es troben més allunyades. Nosaltres vam fer un merlet en un “bolo riglero” ja que no trobàvem els parabolts, però hi són. Assolim una nova reunió en un replà ample i cómode(V).
- L5: Recte amunt seguint l’esperó i la línia de parabolts assolim la següent reunió (V).
- L6: Anem seguint l’esperó cap amunt per terreny ja més fàcil fins a un replà molt gran on trobem la propera reunió. En aquesta reunió conflueixen altres vies de la paret del “Macizo”, com la “Doctor Infierno” (IV+).
- L7: El terreny davant nostre ja s’ajeu. La via segueix primer recte amunt i desprès amb tendència cap a la dreta travessant un caminet penjat amb vegetació, on trobarem un parabolt al començament del ressalt. Sense majors dificultats arribem a la següent reunió (III+). Hi ha la possibilitat de seguir sempre recte amunt i assegurar el llarg amb bagues als diferents arbres i arrels que anem trobant (IVº).
- L8: Llarg de tràmit per arribar al collet de l’esperó. Creuarem una altra reunió poc després de sortir de la nostra reunió però amb cordes de 60 m.ens plantem al collet directament. El llarg està desequipat, però la vegetació existent ofereix bones oportunitats d’assegurar-se (II-III).
- L9: Aquest llarg és el primer que ja pertany a la Normal al Pisón. Diagonalment cap a l’esquerra trobarem una sèrie de nínxols que anirem seguint fins a una placa, per acabar sortint verticalment a la següent reunió en una feixa. Durant la travessia en diagonal trobem una “P” (tipus de clau, no cal ni cinta express per fer un A0) que pot anar força bé per fer el pas que vam trobar una mica estrany (V).
- L10: Seguirem cap a l’esquerra uns metres, per la feixa on trobem una altra reunió. La via segueix tot recte amunt d’aquesta segona reunió fins a la propera (V).
- L11: Sortint de la reunió tot recte amunt, trobem un ressalt que superem amb tendència cap a l’esquerra, per seguir escalant fins a l’última dificultat de la via, una altra “panza”. En aquest pas hi ha una altra “P” que pot anar bé per superar-se, encara que no sigui necessari. Arribem a una reunió, però encara no estem al cim (V+). Fent un llarg de tràmit sense cap mena de dificultat ens plantem al cim del Mallo Pisón.
Descens:
Des del cim contemplen les vistes del Fire a la nostra esquena. Ara només queda baixar. Del cim anirem a buscar un cable tipus ferrada, més a la dreta d’on hem sortit nosaltres, i on trobarem una reunió de parabolts equipada per rappelar. Amb les dues cordes de 60m ens situem directament al coll de l’esperó d’Adamelo. Des de la reunió del collet muntem el següent ràppel, que ens deixarà en una canal amb vegetació. Nosaltres seguim amb les cordes de 60 unides però amb una sola corda es pot fer aquest descens. Un cop a la canal, amb tendència cap a l’esquerra, seguint el caminet penjat, trobarem un altre tram equipat amb cable que ens portarà al següent ràppel. Amb corda simple en situem al fons d’una altra canal que anirem destrepant amb compte, fins a un altre tram equipat amb cable i fins a la propera instal·lació. De nou unim les cordes de 60m i, barranc abaix aprofitant gairebé tota la llargada de les cordes, trobem un altre tram de cable i la següent instal·lació. El terra ja és a tocar. El proper és l’últim ràppel, però pot dividir-se en dos. Amb les 2 cordes de 60m i gràcies al xiclet de les cordes arribes ja al terra al costat dels “Volaos”. El ràppel és volat i força impressionant. Nosaltres, com no estàvem segurs que les cordes arribessin a terra, vam fer un ràppel més en un replà, ràppel que amb corda simple ja et deixa al terra (2 h des del cim).
Observacions:
Escalada realitzada el dia
13/10/2007 amb el Ricard. Acostuma a ser una via freqüentada,
donada la seva dificultat, i com a mitjà per accedir al cim
del Pisón, empalmant els últims llargs de la Normal.
Aquell dia no hi havia ningú a la via davant nostre.
Només a la part de dalt on els llargs ja són comuns
amb altres itineraris. Per tot això i, donat que la via de
descens és la mateixa per moltes vies, pots trobar més
cua a les línies de ràppels de descens que a la paret.
Per fer via des del cim del Pisón, vam veure tot un grup de
bascos que feien ràppels simultanis de dos en dos en
contrapès, maniobra que només havíem llegit als
llibres. Nosaltres vam seguir la tècnica de sempre. Poc a poc
i bona lletra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada