Via del Buco
Inici de la via
El Pep al quart llarg
L'habitació dels soldats
Niu d'ametralladora
| Zona: | Dolomites |
| Autor: | jaloy |
| Tipus: | Escalada |
| Punt de partida: | Aparcament del telecabina del Passo di Falzarego |
| Horari: | 4-5 hores (cordada de tres) |
| Desnivell: | 250m |
| Dificultat: | IV |
| Equipament: | Reunions equipades amb pitons cimentats amb anella (chiodo cimentato). Durant el recorregut es troben altres pitons cimentats, pitons i fins i tot a la part de dalt trobarem algun espit i un parabolt. En general la via està força equipada. |
| Material: | 10 cintes express variades (curtes i llargues), un joc de friends, un joc de tascons, bagues i cordinos i addicionalment vam dur un excèntric del 9 i del 11, que ens va anar molt bé en diversos llargs. Reunions i cordes de 60m. |
Veure el recorregut (Requereix Google Earth o un altre visor Kml)
Baixar les coordenades en format GPX
Aproximació:
Des de l’aparcament del telecabina del Passo Falzarego, ja divisarem la via a la part esquerra de la paret. Queda a la dreta d’un diedre i a la base hi ha un conus de dejecció. Per camí ben traçat arribarem a peu de via en uns 30 min.
Descripció:
-
L1: Comença per una mena de canal diedre. Trobarem un clau a prop de terra. Arribem a la reunió sobre un petit replà al costat d’un bloc (30 m III+).
-
L2: Des de la reunió superem la placa que tenim davant nostre amb tendència cap a l’esquerra per continuar verticalment fins a la següent reunió. Trobarem 3 assegurances (35 m IV).
-
L3: Amb tendència cap a la dreta superarem un primer tram de placa que ens deixarà sobre terreny fàcil (trobarem un increïble pont de roca) que ens portarà a un sistema de diedres-fissures per acabar superant un ressalt que ens deixa directament a la següent reunió (35m IV).
-
L4: La via continua un pèl a la dreta i cap amunt tot seguint sistemes de fissures, superarem un petit ressalt i assolirem la propera reunió (35 m IV).
-
L5: Seguim recte amunt, igual que en els últims llargs, seguint sistemes de fissures fins a la propera reunió (35 m IV).
-
L6: Ara el terreny es posa més fàcil. El llarg ens portarà a una feixa on muntarem reunió sobre un parell de ponts de roca. Aquí es pot prendre una variant de sortida directa per un diedre de Vº+ que queda a la nostra dreta. Nosaltres seguim l’opció més senzilla cap a l’esquerra (20 m III).
-
L7: Seguirem cap a l’esquerra per una canal en diagonal. Muntem reunió a dalt sota un bloc i abans d’una petita xemeneia sobre 2 pitons (30 m III+).
-
L8: Superem el pas de xemeneia i amb tendència cap a la dreta, desprès d’un petit ressalt, trobem la següent reunió amb un espit (15 m IV).
-
L9: Seguim cap a la dreta per, als pocs metres, tombar cap a l’esquerra i muntar reunió (15 m III).
-
L10: Escalem la canal que ens queda a l’esquerra fins a dalt per sortir a un gran replà final de la via (50 m III).
Descens:
La via directa de baixada és seguint el camí traçat i senyalitzat que trobarem a la sortida de la via en sentit descendent (1h aprox.) L’opció que nosaltres vam seguir i recomanem, és seguir el camí senyalitzat en sentit ascendent i acabar fent el cim del Piccolo Lagazuoi (2.778 m). A dalt del cim hi ha un refugi i l’estació del telecabina (1h aprox.). Pujant al cim descobrim que la via del Buco l’han continuada cap al cim, trobem un parabolt i el nom de la via pintat a la paret a mig camí del cim. No disposem d’informació de la resta de la via. Un cop al cim tornarem als cotxes seguint el camí musealitzat del sistema de galeries-trinxeres italianes de la primera guerra mundial. Necessitarem un frontal per seguir-lo i ens podrem endinsar una mica, amb els panells informatius que anirem trobant, en la vida i història d’aquells soldats que van patir aquells dies a les trinxeres. El sistema de galeries era italià i el cim era controlat pels austríacs. El temps de baixada és relatiu, depenent del temps que invertim gaudint de les galeries, racons i explicacions durant el camí. Un cop acabades les galeries sortirem al camí des d’on ja veurem el Passo Falzarego.
Observacions:
Escalada realitzada el dia 6/8/2007 amb l’Ursula i el Pep. Es tracta d’una via freqüentada donada la seva dificultat , pel que difícilment estarem sols i en cas que us trobeu amb cordades per sobre vostre molta atenció als llargs superiors quan la via fa la ziga-zaga ja que la part superior es més descomposta i pot haver caiguda de pedres. Nosaltres vam tenir un petit ensurt per un bloc de les dimensions d’una síndria que en esmicolar-se va semblar una ràfega d'ametralladora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada